Causes i tractament

Les causes

Quan s'observen les similituds que poden tenir els pacients amb fissura labiopalatina, arribem a la conclusió que existeixen causes molt àmplies i múltiples que poden influir.

Epidemiologia de la fissura labiopalatina

Un 30% dels casos són sindròmics: en què estan determinades algunes alteracions genètiques en el context de síndromes importants.
Un 70% dels casos són no sindròmics, es tracta de fissures aïllades on l'origen és heterogeni, multifactorial i esporàdic.

Entre aquestes dues condicions podem trobar les seqüències malformatives com la seqüència de Pierre Robin.

En aquest cas concret, les persones afectades comparteixen alguns trets com, per exemple, una mandíbula més petita. S'ha identificat una seqüència d'esdeveniments que provoquen aquests trets característics en els pacients. Es desconeix l'origen, però s'estudien dues hipòtesis:

La mandíbula és molt petita, la llengua no té prou espai i no deixa que la fissura palatina es tanqui.
La llengua és molt gran, no té prou espai i produeix un bloqueig de la mandíbula on impedeix que baixi.

Tornant a l'epidemiologia de la fissura labiopalatina, existeixen factors genètics i aquests, al mateix temps, poden actuar amb factors ambientals. Quan es busquen semblances en els factors ambientals, entre els pacients no sindròmics, trobem casos de gran contaminació en l'aigua o el sòl, mares seguint tractament contra l'epilèpsia, mares amb hàbits tòxics... Sabem que existeix una susceptibilitat genètica a diversos factors ambientals, però no sabem quina.

El tractament

Existeixen diferències en el protocol de tractament en funció de l'equip mèdic que ens atengui. Tot i això, podem parlar d'unes etapes de tractament:

Tractament (prenatal) a la família un cop ha conegut el diagnòstic.

Serveix per preparar l'àmbit familiar i oferir-li tant suport psicològic com emocional. També s'ofereix informació sobre la futura alimentació i s'explica el tractament que es seguirà.

Moment del naixement

Un cop s'ha produït el naixement es realitza la valoració del nadó des de pediatria. Es fan ecografies transfontanelar, toràcica i abdominal. En aquesta etapa es realitzen diverses accions: ortopèdia prequirúrgica (en els centres en els que es fa servir), que consistiria en un procés d'adaptació a l'alimentació amb placa. En el cas que no s'utilitzi ortopèdia es fa una valoració per part de l'equip de lactància i alimentació. També s'ensenyen a la família les tècniques per alimentar el nadó.

Des del naixement fins la primera cirurgia

Seguiment periòdic del nadó, segons el tipus de tractament serà més o menys freqüent.

Cirurgies

Llavi: entre els 3 i els 9 mesos, depenent del protocol de l'equip de tractament.
Paladar: entre els 10 i els 20 mesos s'opera el paladar tou. És possible que en aquest moment s'operi també el paladar dur o no (depenent de l'amplitud de la fissura). En el cas que no s'operi en aquest moment, es tancarà més endavant (fins els 5 anys).
Anteriorment s'operava més tard el paladar dur perquè es creia que no tenia repercussió en la parla. Actualment, sabem que sí que la té pel pas d'aire boca-nas, que pot generar dificultat en l'execució d'alguns fonemes.

Valoració de la parla

Valoració de la parla: Entre els 3 i els 5 anys es fa una valoració de la parla per part de foniatria. En aquest moment s'indica si és necessari dur a terme un allargament del paladar. També es valora com se sent l'infant amb la seva cara i es poden fer ajustaments estètics que no s'havien corregit en en les cirurgies anteriors.

Inici del tractament ortopèdic

L'inici del tractament ortopèdic (si és necessari) es fa cap els 5 anys d'edat. Cal tenir presents les visites periòdiques amb odontopediatria des de la primera dent. S'ha de raspallar a tots els nens des de la primera dent i cal tenir en compte l'elevat risc de càries en infants amb fissura labiopalatina.
Tenen un risc més alt pel tipus de respiració, per la comunicació nas-boca, pel tipus de bacteris... És molt important conservar les dents perquè és molt probable que necessitin ortodòncia.

Valoració de l'ullal

Al voltant dels 9 anys es valora si hi ha os perquè pugui sortir el seu ullal. Es programa una radiografia (ortopanto) per poder veure la direcció de la sortida d'aquest i si cal un empelt d'os. Aquest també ajuda a estabilitzar l'arcada dental. Un cop fet l'empelt, l'ullal ja pot erupcionar correctament.

Valoració de la mossegada

En l'adolescència el pacient ja estarà en tractament d'ortodòncia. En aquest moment es valorarà la mossegada. Si és necessari es pot corregir quirúrgicament, reposicionant els ossos maxil·lars. Aquesta cirurgia es duu a terme quan el nen ha completat el seu creixement. També és moment de fer algun retoc estètic que sigui necessari.